Vídeo art

Aquest tercer trimestre hem hagut de fer un vídeo art per a l'assignatura de cultura audiovisual amb el David Branchat. 

La meva companya Victòria va tenir la idea de pintar-me l'esquena inspirant-se en una cançó, 'Flor del cerezo' de Sharif, i fer un vídeo del procés. 

Vam estar quatre hores per a que em pintés l'esquena, i gràcies a una amiga nostra que ens va ajudar, va quedar un vídeo molt maco, que va guanyar un premi Sant Jordi al concurs de l'institut. Tot el mèrit per la meva companya, que no només va tenir la idea, sinó que també va fer una pintura preciosa, jo vaig gaudir de cada minut.

Cal dir que aquesta es una petita idea, de totes les que la Victòria i jo en tenim pensades, que, gràcies a la relació que em creat en aquests dos anys de batxillerat, hem fet i volem continuar fent.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera Nikon, i no estan processades.

desemmARcaTs

El dia dijous 28 d'Abril, a les 18:30 es va estrenar al TAS el musical 'desemmARcaTs' a càrrec de professors i alumnes del centre. 

L'obra parlava de la història de l'art, fent referència a quadres molt importants, els quals relacionaven amb balls i cançons. Va estar molt bé, va ser divertit, tenia molts moments graciosos. Els del batxillerat artístic plàstic de segon que només vam ajudar fent d'acomodadors i donant entrades a la porta, vam poder veure l'espectacle, tot i que de lluny i de peu, però el vam poder veure. 

El divendres ho van tornar a fer un cop a la una del migdia per als alumnes de l'institut, i per la tarde a les sis i mitja. Cada vegada que el feien es veia millor, es notava que anaven agafant confiança sobre l'escenari.

En la meva opinió tant professors com actors, cantants i ballarins van fer mot bona feina, molta feina i ben feta, i sobretot els alumnes van gaudir sobre l'escenari fent el que més els agrada i fent pinya entre ells. 

També m'agradaria dir que tenen un gran mèrit els alumnes del batxillerat plàstic de primer, que han fet molta feina; l'escenografia estava genial, els vestuaris també i no només estava tot molt ben fet, sinó que a més hi havia una gran quantitat de treball per la seva part, que no tothom veu i valora, però que és present per a molts.

En conclusió penso que un any més han fet un musical molt bonic i que tots plegats fem un bon equip.

Les fotografies pertanyen a la web de l'institut, a la seva pàgina de Facebook.

Arbre a un metre

El dia 27 d'Abril vam fer a classe de dibuix artístic una activitat de Selectivitat amb dues hores. L'enunciat ens donava la imatge on es veia un arbre molt lluny, i et demanava que el dibuixessis com si l'estiguessis veient a un metre de distància.

Làmina 50x70cm. Tècnica emprada:
retolador i una mica d'aigua,
i carbonet.

Jo potser no vaig fer-lo a un metre, sinó a una mica més, però vaig divertir-me molt fent aquest dibuix i estic contenta amb el resultat.

Si hagués de tornar-lo a fer el faria de més a prop, i treballaria millor el fons, ja que només vaig treballar la figura. I també ho faria més ràpid, ja que el temps em va donar super just.


La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i editada amb Gimp.

Carrer en ruïnes

El passat 4 de Maig, vam fer a classe una activitat de Selectivitat que tractava de fer un dibuix de les ruïnes d'un carrer, on apareguessin com a mínim un edifici de la fotografia que proporcionava l'enunciat.

Vam haver de marxar a una xerrada i no vam poder acabar, pero si que vaig tenir temps de fer la proposta als esbossos. Volia fer el dibuix a la làmina 50x70cm amb carbonet.

Aquesta era la meva proposta. En aquest esbós ja estava tractant la llum, per a tenir clar com fer-la a la làmina. Les línies que creuen per les façanes dels edificis era per a donar més aspecte de ruïnes.



La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil, i editada amb Gimp.

Selecció paisatges

Aquest trimestre, a dibuix, per treballar millor el paisatge hem sortit al carrer a dibuixar-ho del natural. Hem anat els dimarts a primera hora, invertint així 4 hores en dibuixar als carrers de Salou.

Eren dibuixos ràpids, apunts del natural. I després de tots els que vam fer, vam escollir els tres millors o que més ens agradessin, per presentar-los a la professora. Jo un dia no vaig aconseguir fer-ne cap, però a la llarga vaig acabar tenint sis. 

Dibuixar al carrer m'ha agradat realment molt, amb els companys ficàvem una mica de música, i mentre dibuixàvem asseguts a terra anàvem parlant una mica també. Ha estat molt divertit, i he aprés molt copiant del que veia.

Vaig atrevir-me a fer-los amb retoladors i el pinzell amb aigua, i la veritat es que m'he sentit molt còmoda amb aquesta tècnica, l'he gaudit molt i estic contenta del progrés aconseguit, de la millora del primer dibuix al costat de l'últim.

Les imatges són els tres dibuixos que vaig escollir per presentar.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i editades amb Gimp.

Llibreta d'artista: Paisatge

Com que aquest trimestre hem treballat el paisatge a dibuix artístic, la llibreta d'artista havia de tenir intervencions amb paisatge, tant descriptiu, com interpretatiu. 

Jo no he fet gaire de descriptiu, sinó que he fet més interpretació.

Inspirat d'una foto.

Inventat.

Puc millorar molt més, però estic molt molt molt contenta amb el progrés d'aquest curs, i sobretot d'aquest trimestre. He notat una millora brutal en mi mateixa, i a la vegada m'he aficionat més a dibuixar quan m'avorreixo, ara dibuixo més per plaer, cosa que abans no feia molt. Així que la meva conclusió és que pot estar millor o pitjor, però jo estic molt satisfeta i contenta amb el camí que he fet, amb el progrés. I òbviament, jo soc una persona exigent amb mi mateixa i queda molt que millorar.

Inspirat d'una foto.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i editades amb Gimp.

Maqueta ONG

Aquest tercer trimestre, a disseny, hem estat treballant els espais. Per això res millor hi ha que fer una maqueta. Aquesta, havia de ser de l'estand efímer d'una ONG, la que volguéssim. La vam començar el 7 d'Abril a classe, i vam estar durant les classes de disseny treballant-la durant una setmana, més una altra setmana que vam tenir de marge per acabar-la a casa.

Materials per fer la maqueta

Havíem de presentar el foli DIN A-3 doblegat amb la pluja d'idees, la perspectiva i el text, a part la làmina DIN A-3 amb la planta de la maqueta, i finalment la maqueta.

Maqueta

Jo el que més vaig currar-me va ser la maqueta, i en canvi les altres coses no les vaig fer amb tanta cura. Però igualment crec que ha estat una bona feina feta, estic molt contenta amb la maqueta que he fet. 

LA ONG que vaig triar és Proactiva Open Arms, perquè aquells dies mateixos en que estàvem treballant la maqueta, els alumnes de socorrisme del nostre institut estaven recollint diners per marxar a Lesbos a ajudar als nois d'aquesta ONG a salvar als refugiats. I em va semblar una bona excusa per treballar aquesta ONG. Que per cert, jo vaig donar diners als alumnes de l'institut, però l'ONG també està recollint diners per tenir recursos per seguir salvant vides a Lesbos, així que us convido a tots a que ajudeu per una bona causa. Que donar diners no és tant si tenim en compte que hi ha gent que està tot el dia a raig de Sol, esforçant-se fins a un punt esgotador en ajudar a gent que ho necessita. Aquí deixo la pàgina oficial de Proactiva Open Arms, on es pot fer un ingrés bancari: < http://www.proactivaopenarms.org/ > .

Maqueta

Si hagués de tornar a fer la maqueta, la tornaria a fer d'aquesta ONG i la faria tal i com la vaig fer, estic molt contenta amb aquesta feina.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i editades amb Gimp.

Cartell desemmARcaTs

Com cada any, a l'institut es fa un espectacle a càrrec d'un grup de professors (professors d'arts plàstiques, d'arts escèniques, de música...) amb els alumnes del batxillerat escènic, el Cor Crescendo (que és la coral de l'institut), el alumnes de música de quart, i els alumnes del batxillerat plàstic de primer. 

La meva proposta de cartell.

Nosaltres, els alumnes del batxillerat plàstic de segon, hem tingut l'oportunitat de dissenyar el cartell per promocionar l'esdeveniment, i del qual s'imitaria l'estètica de les entrades. Cadascú de nosaltres vam fer la nostra proposta amb un llistat de condicions que aquest havia de tenir, i el passat 29 de Març el vam haver de presentar digitalment a la nostra professora.

A mi em va agradar molt fer-ho, tot i que em va costar una mica agafar el truc al Gimp per a fer collage, i la veritat és que m'agrada com em va quedar. Tot i que, al final van agafar el de la meva companya i amiga Victòria , que m'agrada molt i ho veig una molt bona elecció. 

M'hauria fet molta il·lusió que agafessin el meu, perquè m'agrada molt això del disseny gràfic i potser m'acabo dedicant en un futur, però si no ho van fer va ser per algo, i sempre s'ha d'aprendre dels altres i saber que sempre es pot millorar; i òbviament m'alegro molt per la Victòria, que feia gust veure el cartell que va fer penjat pel passadís!

Anàlisi de la Plaça de la Pau

Avui divendres 6 de Maig hem hagut de presentar un treball de disseny que es tractava de fer l'anàlisi de l'espai de la Plaça de la Pau. Vam tenir quatre hores d'horari escolar, que vam sortir amb la professora a fer fotos i veure les característiques del parc, i una setmana a casa. 

Jo em vaig fer els apartats de planta, mobiliari urbà (bancs, papereres i llums), platea i parc infantil, a més de la tapa i la presentació. El suport que he fet servir han estat làmines una mica més grans que DIN A-4. 

M'ha agradat bastant fer aquest treball, tant a nivell de descriure amb text, com a nivell de fer dibuixos. Tot i que ho vaig fer quasi tot a casa perquè al parc em resultava incòmode ficar-m'hi. 

Si hagués de tornar a fer-ho, tindria cura de tenir un traç més fred i analític a segons quins dibuixos, i de treballar les ombres. Però estic contenta amb el resultat, m'ha agradat fer una activitat diferent.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i editades amb un programa online.

Gronxador

Avui, dia 6 de Maig, hem fet una pràctica a classe de dues hores. L'enunciat ens demanava que dissenyéssim un gronxador de dues places per a un parc. 

Maduració de la idea i text.

Havíem de tenir en compte que als gronxadors pujen nens petits i nens més grans. A més a més cal tenir en compte que els nens poden fer-se mal amb objectes punxeguts. La meva idea ha estat fer un gronxador que semblava un bolet, perquè em semblava divertit per als nens. Llavors un dels seients era normal, i l'altre tenia respatller i barra de seguretat per davant. La part de dalt del bolet a més de ser formalista, té una funció, que és fer sombra i fins i tot protegir els seients del gronxador de la pluja, per a que no es facin malbé tan ràpid.

Hem hagut de fer la pluja d'idees, la maduració i el text, a un foli DIN A-3 doblegat per la meitat, i a part la làmina DIN A-3 amb la planta, l'alçat i la perspectiva del gronxador. M'ha faltat temps per pintar l'alçat, però tota la resta de coses les he acabat, i m'ha agradat bastant aquesta activitat. 

Làmina DIN A-3. Tècnica emprada: retolador.

Pluja d'idees i text.

Si l'hagués de fer un altre cop, ho faria més ràpid per acabar a temps; ja que l'objectiu és que em sobri temps. Però tot i això estic contenta de que ja no dubto tant, tinc idees més ràpidament, i sinó, se que haig de tirar endavant amb el que sigui.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb Gimp.

Quadres del meu avi

Quan jo era petita, fa uns deu anys, m'agradava molt molt dibuixar i pintar, i veia al meu avi que havia pintat quadres de més jovenet, i que encara treballava amb alguns quadres, i era com el meu ídol. És a dir, jo el veia a ell i volia pintar com ell, dia que de gran jo seria artista i pintaria quadres com el meu avi.

La veritat és que després se'm va passar, però encara veig els quadres i penso en el que sentia quan els veia deu anys enrere, i encara sento admiració per ell. Això el meu avi ho feia per gaudir pintant, potser va vendre algun quadre al poble, però realment no vivia de la pintura. Ja des de petita em semblava admirable un home gran pintant per amor a l'art, sense perdre les ganes de fer el que li agrada, i ho feia amb un plaer i una estima que em deixaven fascinada. 

Autoretrat del meu avi.

El meu avi sempre ha estat un home savi i molt interessant, doncs, quan pintava i parlava de la pintura, ho veia més savi que mai, perquè no només sabia el que deia, sinó que també ho deia amb el cor, amb estima, amb record d'anys enrere. 

I potser no ha estat mai el millor pintor, ni un gran artista, però per a mi es molt important aquesta característica d'ell, ja que aquest amor per l'art l'he heretat d'ell i és una cosa especial tant per a mi com per a ell, és una cosa que compartim. Fins i tot una vegada vaig pintar un quadre amb llenç i tot, i em ficava al seu costat i ell m'anava donant consells i vàrem passar algunes tardes pintant junts. 

És per aquesta raó que volia compartir unes fotografies que he fet a alguns quadres de moltíssims que ha fet, i he escollit tres a l'atzar perquè els té penjats per casa, i un que és el seu autoretrat i tinc molta estima cap a aquest quadre.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil, no estan editades.

Habitació de postguerra

El dia 20 d'Abril, dimecres, vam fer un exercici de Selectivitat per practicar en dues hores a classe. L'enunciat ens donava una imatge d'una habitació de postguerra i ens deia que agaféssim tres objectes d'aquella imatge, i els fiquéssim en una habitació també de postguerra, amb una figura humana inclosa a l'habitació. Els objectes havien d'estar col·locats i distribuïts de forma diferent que a la imatge.

Làmina 50x70cm. Tècnica emprada: retolador i aigua.

Sincerament no em vaig adonar de que havia de semblar de postguerra, vam comentar l'enunciat en veu alta a classe com cada dia, però estava despistada, i després no vaig tenir el resultat que havia de tenir. Si m'hagués adonat de que havia de tenir ambient de postguerra hagués fet servir el carbonet, que seria més fàcil a l'hora de donar aquesta sensació, tant pel color com per la textura. Però com no va ser així, vaig fer servir retolador i una mica d'aigua.

Igualment, sense tenir en compte lo de l'ambient de postguerra, crec que està bastant bé, tenint en compte que els esbossos també estan fets i em va sobrar temps. La veritat és que a mida que ha passat el curs cada vegada vaig més ràpid i em sento més preparada de cara a la Selectivitat.

La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i editada amb el Gimp.

Còniques aula

Aquest tercer i últim trimestre a dibuix artístic hem treballat l'espai i el paisatge. Llavors, per introduir la materia, com cada trimestre, hem fet unes làmines inicials, on havíem de fer dues còniques de l'aula: una cònica central, i una obliqua.

Vaig atrevir-me a treballar amb noves tècniques, en aquest cas vaig provar amb retoladors i una mica de aigua. El primer dibuix em va fer una mica de por, i es nota al resultat, però una setmana després vaig fer el segon i la millora es brutal. També cal dir que el primer no em va donar temps d'acabar. 

Les dues vistes que vaig escollir de l'aula les vaig seleccionar simplement perquè em semblaven més fàcils. 

Làmina 50x70cm. Tècnica emprada: retolador, aigua i llapis.
Cònica obliqua, segon dia.

Realment crec que va ser bona idea començar a treballar noves tècniques, descobrir coses, i penso que he trobat una tècnica amb la qual em sento molt còmoda i m'agrada molt. 

De còniques ja n'havíem fet l'any passat, però ha estat molt bé fer-ne dues per començar refrescant el que ja sabíem, i fer pràctica de cara als exercicis de selectivitat que fem a classe.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb Gimp.

TERÀPIA EMOCIONAL, tinta i dansa

Per finalitzar el segon trimestre de dibuix artístic vam fer un projecte de figura humana. Amb tot el que havíem treballat a classe i més. Vam tenir hores a classe durant dues setmanes, unes quatre aproximadament em penso. I a casa doncs quasi un mes.

Jo el volia relacionar amb la dansa i el moviment d'aquesta. Doncs he tingut uns dies una mica tristos, i no res em fa desonnectar més que la dansa i la tinta xina. Pintar amb tinta xina ha estat un descobriment per a mi aquest curs. M'agrada molt, sobretot dibuixar moviment, em sento lliure realment, sense normes, només faig el que vull.

Llavors, el que vaig acabar fent és la figura humana en posicions de dansa clàssica inspirant-me en fotografies meves. Un referent molt important per al meu procés, ha estat la música. 

La música em recorda als diferents moments i sensacions que he viscut amb la dansa, i es que realment vaig arribar a un punt on estava completament al meu món, amb la meva música, pintant amb la tinta i inspirant-me en fotografies de dansa... No necessitava res més ni se m'acudia res millor per oblidar-me de tot el que passava fora de la meva habitació, del meu raconet.

El meu resultat m'agrada, és molt personal i no se si puc arribar a expressar-ho amb paraules i aconseguir que m'entenguin, perquè relament crec que s'ha de viure, s'ha de sentir, com jo he sentit amb la meva ànima cada moment que dedicava als dibuixos. 

Si hagués de fer un altre projecte així ho tornaria a fer, i de fet m'ho complicaria més, perquè els meus resultats m'han inspirat a avançar més.

No sé veritablement quina ha estat la nota ni quina serà, però no m'importa massa perquè em quedo amb la sensació que vaig tenir durant aquells dies, amb una forma que he trobat de desconnectar de tot apart de ballant.

Per a mi va ser una cosa que m'encanta i una que m'apassiona: la tinta i la dansa, ajuntant-se per fer-me oblidar de totes aquelles coses que em fan estar trista... Una molt bona teràpia emocional.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb gimp.

Planta d'una oficina

Aquesta activitat de disseny la vam fer un divendres a classe amb dues hores, el passat divendres 1 d'Abril exactament. L'exercici ens demanava que dissenyéssim la disposició d'una oficina amb diferents condicions. 

Ens donaven una planta amb les obertures al mur ja fixades, i ens deien que havia d'haver el despatx de la directora de l'oficina, el del secretari que obre la porta i agafa les trucades, el del dissenyador i el de l'il·lustrador tenint en compte que aquests dos havien de treballar junts molt seguidament. Llavors, també s'ha de pensar en qüestions secundàries que són obvies, com que ha d'haver seients pels clients, i lavabos, i jugar amb qui necessitaria més la llum natural, etc.

Làmina DIN A-3. Tècnica emprada: portamines i puntafina.

Aquest exercici em va agradar molt i em va fer pensar bastant a la vegada, perquè volia aconseguir-ho tot, la privacitat entre ells treballadors, i el fàcil accés amb la directora, etc.. Però crec que finalment de voler ficar-ho tot em va quedar molt barroca la idea, tot i que no em sembla tampoc malament. M'hagués agradat més si l'espai per aprofitar hagués estat més gran.

De cap a la propera activitat que fem de planta, vull pensar en no entretenir-me tant en veure com disposar-ho tot, sino que haig d'anar més ràpid, i no ficar tantes coses, perquè quants més elements hagi de dibuixar, més temps necessito...

Tot i això, vaig gaudir molt les dues hores fent-ho, i estic prou contenta amb els resultats.

La fotografia ha esta realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb Gimp.

Habitatge

A disseny estem treballant l'interiorisme aquest trimestre, per tant vam fer el nostre primer exercici de planta. Vam tenir dues hores a classe per fer-la i temps a casa per si no ens havia donat temps a acabar.

L'enunciat ens donava l'escala en que havia d'estar el plànol, les parets mestres de l'habitatge i les mides de diferents mobles.

DIN A-3. Tècnica emprada: portamines i puntafina negre.

El format de la làmina és de DIN A-3, en horitzontal, i la tècnica portamines i puntafina negre, i totes les línies fetes amb regles i escaires. Aquesta activitat em va agradar realment molt, tot i que crec que vaig tenir diferents pifiades. Va arribar un punt en què ja no sabia ni com mesurar els mobles, és a dir, em sembla fàcil i ho sé fer, però va arribar un moment en que ja estava saturada d'agafar mides.

Crec que amb més temps i més paciència em sortirà millor, perquè realment gaudeixo fent els plànols de la planta d'una casa, tot i que potser m'entretinc massa amb tonteries.

La fotografia ha estat feta amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb gimp.

Interiors inventats

Aquest trimestre a disseny treballarem el disseny d'interiors. Com a làmina inicial i introductòria a la feina per fer aquest trimestre, vam fer dues làmines de dibuixos de perspectiva frontal i de dos punts de fuga, amb dos interiors inventats.

DIN A-3. Tèncica emprada: llapis de colors i puntafina negre.

Vam tenir dues hores a classe, i una setmana de temps per acabar-les a casa. El format de les làmines és de DIN A-3, en horitzontal; i la tècnica el llapis per a fer el dibuix inicial, els llapis de colors per pintar-ho i finalment ho vaig repassar amb puntafina negre.

DIN A-3. Tèncica emprada: llapis de colors i puntafina negre.

Les dues làmines.

Aquestes làmines em van agradar molt, ja que gaudeixo molt fent aquests exercicis, però no em van donar els resultats que jo esperava. Tinc errades com per exemple cap a on fuguen les rajoles de la cuina, o el parquet en general. Però crec que és una tonteria que la pròxima vegada no faré malament.

Les fotografies han estat fetes amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb gimp.

Nena al gronxador

El dibuix de la nena al gronxador és un altre exercici de preparació per a Selectivitat. Aquest enunciat ens demanava que projectéssim al terra d'un parc, l'ombra d'una nena a un gronxador, i per tant que s'havia de veure també la nena al gronxador. També la vam fer en dues hores a classe un dimecres.

El format del paper era 50x70cm, en el meu cas horitzontal, i la tècnica el carbonet. 

Aquest dibuix crec que em va quedar una mica millor que el de l'esport a la ciutat, ja que ja havia après alguna tàctica per fer un acabat millor al dibuix, com ara jugar amb plantes a primer terme, etc.

El que més em va costar va estar clarament la nena al gronxador i la seva ombra, és a dir, em va resultar molt més fàcil el paisatge; encara que crec que vaig poder fer un dibuix acceptable. 

Crec que l'aprenentatge d'aquest segon trimestre ha estat bastant gran, he notat la millora del primer dibuix a l'últim, en cadascun dels altres. Gràcies a les correccions que fem en veu alta a classe, i al poder comparar-me amb els meus companys i veure les seves tàctiques, he après més que no si em diguessin les coses en privat, la nota i ja està. Al principi potser em podia feruna miqueta de vergonya perquè no estava del tot contenta amb els meus resultats, però poc a poc m'ha anat donant igual; tots estem aprenent i sempre tens alguna cosa que ensenyar-li als altres i una altra que aprendre d'ells.

En conclusió no penso que tingui una errada molt grossa en particular, simplement em penso que necessito pràctica i dibuixar molt a la llibreta d'artista per seguir notant la millora.

Esport ciutat

Aquesta activitat era un exercici de selectivitat que vam fer un dimecres a classe en dues hores. L'enunciat demanava que dibuixéssim un mínim de una figura humana fent un esport a una ciutat, és a dir, en un ambient urbà.

El format del paper és de 50x70 i jo el vaig disposar horitzontalment, i la tècnica emprada ha estat carbonet, i grafit per a les figures més petites.

Aquest dibuix ha estat per a mi un repte, en el sentit de saber combinar bé la figura i el fons, tot i que no vaig ensortir-me. Les figures em van quedar massa petites, i per tant no tenien cap importància ni protagonisme; mentre que el paisatge urbà el vaig fer amb la líni d'horitzó molt alta i em va quedar molt picat. 

Per al pròxim dibuix he après que haig de ficar la línia d'horitzó més a baix, i que les figures haurien de tenir més protagonisme, per tant, ser més grans i estar més a prop, en primer terme. També que haig de calcular millor les mides de les coses en la distància, i no fer-les a l'atzar, per a que tot quedi proporcionat.

No estic del tot contenta amb aquesta feina, però d'altra banda penso que no està del tot malament. Que amb una mica de pràctica puc millorar les meves errades.

Figura en moviment

Dibuixos seleccionats per l'entrega.

Aquest segon trimestre de dibuix artístic s'ha centrat en el treball de la figura humana des de dos punts de vista. Primer vam veure la figura humana a nivell anatòmic, treballant cada part del cos el més semblant a la realitat possible, molt versemblant. I quan ja vam tenir més pràctica tant d'anatomia a la llibreta, com de dibuixar el cos de la model, vam passar a fer amb la model també, dibuix de la figura humana en moviment.

Tècnica emprada: tinta xinesa.

Per aquests dibuixos vam tenir dues hores un dimecres, i dues hores un altre dimecres. Vam treballar primer amb un model home, i al dia següent amb una dona. Tots dos feien poses més curtes que quan dibuixàvem poses de 45 minuts; aquesta vegada van començar per poses de 15 minuts, i van fer de 10, de 5, de 3, de 1 minut, fins que finalment vam haver de retenir les poses a la memòria visual mentre ells es movíen lentament però sense parar.

Jo vaig treballar aquesta part amb tinta xinesa. Em vaig preparar en un plat que tenia com tres parts: una part amb tinta xinesa solament, un altre amb tinta i una mica d'aigua, i a l'altre part tinta amb més aigua encara. La tinta la vaig fer servir amb pinzells de diferent gruix, i a més de pinzells també vaig utilitzar una canya de bambú per fer línia.

Tècnica emprada: tinta xinesa.

Doncs, es tractava d'expressar el moviment al paper amb taca i línia, i zones blanques. El primer dia estava més espantada i amb més por al començar; però cada vegada em vaig anar confiant més i cada vegada em semblava més divertit. La professora ens deia que no fèssim totes les poses, ja que eres moltes i acabaríem saturats, però realment volia fer-les totes perquè mai sabia quan seria aquella la bona, la que em quedaria ben feta.

Tècnica emprada: tinta xinesa.

El segon dia ja estava predisposada a gaudir molt d'aquella segona i última sessió fent aquest treball. La confiança i el plaer amb el que vaig fer els dibuixos es van veure reflectits en els resultats. Estic molt contenta amb els dibuixos que he escollit per a presentar, amb el progrés que vaig fer i realment ha estat una experiència més que m'agradaria repetir. 

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb el Gimp.

 

Raport tèxtil

El dia 5 de Febrer vam fer a classe de disseny un Raport Tèxtil. El Raport és el procés pel que passa qualsevol estampat. Aquest consisteix en dibuixar un estampat com es vulgui, en el nostre cas a un foli DIN A-6, i partir-lo en quatre parts. Un cop tens l'estampat en quatre petits folis, l'hem de girar 180º cap a dins. Quan tenim les quatre parts girades veiem que els dibuixos no encaixen, doncs, els fem encaixar i els tornem a girar retrocedint el gir fet anteriorment. Un cop el tens ja corregit i girat un altre cop com al principi, només has de tornar a dibuixar-lo exactament igual al patró que acabes de fer, i tindràs un estampat que encaixa infinitament.

Nosaltres havíem de fer-lo amb un motiu infantil i amb la finalitat de ser un estampat tèxtil; com que a mi m'agraden els estampats que no tenen centre, que es poden veure igual desde qualsevol punt, doncs vaig fer un disseny de lletres per tot arreu, girades cap a tots els angles i en totes les posicions, sense cap ordre de lletres ni colors, totalment a l'atzar. 

Làmina DIN A-3. Tècniques emprades: llapis, bolígraf  rosa i llapis de colors.

Les lletres poden relacionar-se amb un caràcter didàctic per als nens, que es troben en una edat on comencen a relacionar-se amb les lletres i també els serveix per a desenvolupar la seva imaginació i creativitat pensant en noms i paraules que comencin amb les inicials de les lletres que veuen a la seva pròpia samarreta, per exemple.

Els colors que vaig fer servir els vaig escollir perquè són molt vius i alegres per als nens, a la vegada que són unisex i destaquen sobre el fons blanc. 

Vaig gaudir molt d'aquesta activitat. La vam fer en dues hores a classe i la veritat és que per al treball que vaig fer, vaig tenir temps d'acabar la làmina final i de fer l'escrit que no està gens pobre tampoc; tot i que cal dir que vaig estar fins l'últim segon de les dues hores pactades per a fer l'exercici i entregar-lo. 

La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb el Gimp.

Petjapapers

Una activitat de Selectivitat que també vam fer a disseny va ser fer el disseny d'un petjapapers. La vam fer en dues hores a classei la vam entregar.

La meva proposta va ser un petjapaper de cristall amb la forma de mitja esfera, però més ovalat, com si fos mig ou. La mida era la mitjana d'una mà estàndar per a poder agafar-lo sense que rellisqués. Tot i els arguments que pugui donar, ergonòmicament fallaria el fet de poder moure'l d'un lloc a altre amb rapidessa, ja que costaria una mica d'agafar.

Làmina DIN A-3. Tècnica emprada: llapis de color.

En canvi, vaig tenir la idea de que, si el petjapapers és per l'oficina d'una empresa, es pot ficar el logotip al fons (a la base de la semiesfera, que és plana), i l'efecte del cristall faria que es veiés en gran per tota la part esfèrica.

A més a més, a l'enunciat ens demanava que dibuixéssim l'exemple del petjapapers a una mà, és a dir, la mà agafant-lo; i ho vaig tenir més controlat gràcies a la làmina d'ergonomia que vam fer a principis de trimestre i en part també gràcies a les pràctiques d'anatomia de l'última entrega de la llibreta d'artista de dibuix artístic.

Aquesta làmina em va agradar molt, tot i que si la hagués de tornar a fer faria un disseny diferent, més ergonòmic, i calcularia millor la composició, que no em va quedar del tot bé.

La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb el Gimp.

Disseny d'un vestit

Divendres 12 de Febrer vam fer a disseny una altra pràctica d'un exercici vell de Selectivitat (ja que avui dia ja no surt disseny d'indumentària als exàmens de les PAU de disseny). Aquesta ens exposava uns vestits dissenyats per Miyake, que és un dissenyador japonès molt conegut.

Làmina DIN A-3. Tècniques emprades: llapis de colors i punta fina negre.

Doncs, inspirant-nos en els exemples de Miyake havíem de dissenyar 3 vestits. Les 2 característiques que observem de Miyake a les imatges de l'enunciat són que els seus dissenys són molt volumètrics, amb relleus i formes aconseguides tridimensionalment; i també que fa servir colors saturats i vius que criden l'atenció. Els volums i els colors en conjunt fan un resultat molt dinàmic i orgànic.

Les meves tres propostes es basen en aquestes dos característiques. Aquest exercici no em va resultar realment fàcil, però crec que tampoc m'ha sortit molt malament. Em va faltar dibuixar el cos de les persones o maniquís que porten el vestits i donar més sensació de moviment i naturalitat. També crec que si hagués de tornar a fer aquest exercici tindria més idees i aniria més ràpid segurament.

La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb Gimp.

Packaging

A disseny també vam fer packaging a principis del segon trimestre, abans de Nadal. Per treballar i entendre més directament la teoria del packaging, vam fer capses de cartolina. 

Fotografia de les capses

Vam començar-les a classe i van ser deures per Nadal. Jo, vaig agafar una plantilla de les que ens va deixar la professora, que és la del llaç blau; i l'altra la vaig fer perquè me la va ensenyar a fer el meu germà, que l'havia treballat a l'institut.

Fer aquest treball em va agradar molt perquè gaudeixo fent coses d'aquest tipus, que m'han atret des que sóc petita. Tot i que la caixa petita, que és la que vaig fer a casa, la vaig fer amb menys cura i hi ha parts de les pestanyes que la tanquen o les extremitats, que es veuen una mica maltractades, per la fragilitat del material.

Vaig escollir fer-les blanques, simplement perquè m'agrada, es veuen netes i amb el llaç blau vaig donar-li un toc que dóna sensació mes fresca encara. Vaig haver de tenir compte de que no es taquessin amb res. 

La fotografia ha estat realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil.

Pràctica d'ergonomia

A principi del segon trimestre, a disseny, vam fer una làmina en la qual havíem de dibuixar 4 mans agafan diferents objectes. Era una làmina de pràctica que ens va servir per treballar el dibuix de les mans, ja que de vegades als enunciats de selectivitat et demanen que facis un dibuix de l'objecte a la mà per veure com s'adapta el disseny proposat.

Làmina DIN A-3. Tècnica emprada: llapis HB2 i H4.

Aquesta làmina va ser de deures a casa, i vam tenir una setmana de marge per entregar-la. Vaig decidir deixar-la en blanc i negre perquè m'agradava així, i com ja havia treballat una mica els volums amb el color del llapis, no el vaig voler tocar més.

El resultat final m'agrada molt, però si que hi ha errades que caldria mirar i arreglar, però que són coses que si hagués de tornar a fer els dibuixos no em passarien.

La fotografia de la làmina es veu una mica groguenca, però no només és por la llum, sinó també perquè la làmina no és totalment blanca.

Ulleres de Sol

El passat divendres 15 de gener, vam fer a disseny una altra activitat de selectivitat. Vam fer-ho en dues hores a classe. 

Làmina DIN A-3 a la meitat.

L'enunciat ens demanava que dissenyéssim unes ulleres de Sol inspirades en un cotxe. Això era perquè l'empresa venedora d'aquest cotxe les volia regalar a qui comprés aquell cotxe, per fer una campanya publicitària. Com que les regalaven, havien de ser econòmiques i havien de tenir mínim un toc que et fes recordar al cotxe.

Detall de la làmina final DIN A-3. Tècniques emprades: llapis de colors.

No vaig tenir moltes idees i això va fer que no gaudís de la làmina, però em va semblar un exercici molt pràctic, ja que aquesta situació es pot donar moltes vegades en un enunciat de selectivitat. A més, hauria d'haver treballat més ràpid, ja que no em va donar temps d'acabar la làmina final.

En canvi, crec que la pluja d'idees la tinc ben raonada, encara que cap disseny m'acabava d'agradar com a ulleres definitives.

Les fotografies han estat realitzades per mi amb la càmera del meu telèfon mòbil i editades amb Gimp.

Suport per al mòbil

Foto 1

La següent làmina d'exercici de selectivitat també la vam fer un divendres en 2 hores a classe. Aquesta ens demanava que amb una làmna de plàstic construissim un suport per al mòbil i a l'hora d'entregar-lo, aquest havia de suportar el nostre propi mòvil.

Foto 2

Un cop vaig tenir el patró del suport el vaig calcar a la làmina de plàstic que havia de ser de mida DIN A-4. L'estructura que vaig fer era sostenible però el meu mòbil pesaba tant que no s'aguantava. Vaig haver de fer-lo amb un plàstic més dur i que em va costar més de tallar-lo i doblegar-lo.

Foto 3

Foto 4

Aquest exercici em va agradar molt, ja que ha estat una de les poques vegades que realment hem fet els objectes que hem dissenyat en un dibuix. La pròxima vegada tendria més cura a l'hora de tallar recte, però es que estava molt dur i em va costar; i tendria més compte de que al fer el tall amb el cúter no em marxés, perquè vaig fer un tall massa llarg i descontrolat.

A les fotografies 1 i 2 es veu el suport, amb el mòbil d'un company, i després hi ha la imatge 3 que és la meva pluja d'idees sobre el suport i el logotip de Wed'Ze, i la imatge 3 que és la plantilla del suport amb el logo final.

Les fotografies han estat realitzada per mi amb la càmera del meu telèfon mòbil.