Quadres del meu avi

Quan jo era petita, fa uns deu anys, m'agradava molt molt dibuixar i pintar, i veia al meu avi que havia pintat quadres de més jovenet, i que encara treballava amb alguns quadres, i era com el meu ídol. És a dir, jo el veia a ell i volia pintar com ell, dia que de gran jo seria artista i pintaria quadres com el meu avi.

La veritat és que després se'm va passar, però encara veig els quadres i penso en el que sentia quan els veia deu anys enrere, i encara sento admiració per ell. Això el meu avi ho feia per gaudir pintant, potser va vendre algun quadre al poble, però realment no vivia de la pintura. Ja des de petita em semblava admirable un home gran pintant per amor a l'art, sense perdre les ganes de fer el que li agrada, i ho feia amb un plaer i una estima que em deixaven fascinada. 

Autoretrat del meu avi.

El meu avi sempre ha estat un home savi i molt interessant, doncs, quan pintava i parlava de la pintura, ho veia més savi que mai, perquè no només sabia el que deia, sinó que també ho deia amb el cor, amb estima, amb record d'anys enrere. 

I potser no ha estat mai el millor pintor, ni un gran artista, però per a mi es molt important aquesta característica d'ell, ja que aquest amor per l'art l'he heretat d'ell i és una cosa especial tant per a mi com per a ell, és una cosa que compartim. Fins i tot una vegada vaig pintar un quadre amb llenç i tot, i em ficava al seu costat i ell m'anava donant consells i vàrem passar algunes tardes pintant junts. 

És per aquesta raó que volia compartir unes fotografies que he fet a alguns quadres de moltíssims que ha fet, i he escollit tres a l'atzar perquè els té penjats per casa, i un que és el seu autoretrat i tinc molta estima cap a aquest quadre.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil, no estan editades.