TERÀPIA EMOCIONAL, tinta i dansa

Per finalitzar el segon trimestre de dibuix artístic vam fer un projecte de figura humana. Amb tot el que havíem treballat a classe i més. Vam tenir hores a classe durant dues setmanes, unes quatre aproximadament em penso. I a casa doncs quasi un mes.

Jo el volia relacionar amb la dansa i el moviment d'aquesta. Doncs he tingut uns dies una mica tristos, i no res em fa desonnectar més que la dansa i la tinta xina. Pintar amb tinta xina ha estat un descobriment per a mi aquest curs. M'agrada molt, sobretot dibuixar moviment, em sento lliure realment, sense normes, només faig el que vull.

Llavors, el que vaig acabar fent és la figura humana en posicions de dansa clàssica inspirant-me en fotografies meves. Un referent molt important per al meu procés, ha estat la música. 

La música em recorda als diferents moments i sensacions que he viscut amb la dansa, i es que realment vaig arribar a un punt on estava completament al meu món, amb la meva música, pintant amb la tinta i inspirant-me en fotografies de dansa... No necessitava res més ni se m'acudia res millor per oblidar-me de tot el que passava fora de la meva habitació, del meu raconet.

El meu resultat m'agrada, és molt personal i no se si puc arribar a expressar-ho amb paraules i aconseguir que m'entenguin, perquè relament crec que s'ha de viure, s'ha de sentir, com jo he sentit amb la meva ànima cada moment que dedicava als dibuixos. 

Si hagués de fer un altre projecte així ho tornaria a fer, i de fet m'ho complicaria més, perquè els meus resultats m'han inspirat a avançar més.

No sé veritablement quina ha estat la nota ni quina serà, però no m'importa massa perquè em quedo amb la sensació que vaig tenir durant aquells dies, amb una forma que he trobat de desconnectar de tot apart de ballant.

Per a mi va ser una cosa que m'encanta i una que m'apassiona: la tinta i la dansa, ajuntant-se per fer-me oblidar de totes aquelles coses que em fan estar trista... Una molt bona teràpia emocional.

Les fotografies han estat realitzades amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb gimp.

Planta d'una oficina

Aquesta activitat de disseny la vam fer un divendres a classe amb dues hores, el passat divendres 1 d'Abril exactament. L'exercici ens demanava que dissenyéssim la disposició d'una oficina amb diferents condicions. 

Ens donaven una planta amb les obertures al mur ja fixades, i ens deien que havia d'haver el despatx de la directora de l'oficina, el del secretari que obre la porta i agafa les trucades, el del dissenyador i el de l'il·lustrador tenint en compte que aquests dos havien de treballar junts molt seguidament. Llavors, també s'ha de pensar en qüestions secundàries que són obvies, com que ha d'haver seients pels clients, i lavabos, i jugar amb qui necessitaria més la llum natural, etc.

Làmina DIN A-3. Tècnica emprada: portamines i puntafina.

Aquest exercici em va agradar molt i em va fer pensar bastant a la vegada, perquè volia aconseguir-ho tot, la privacitat entre ells treballadors, i el fàcil accés amb la directora, etc.. Però crec que finalment de voler ficar-ho tot em va quedar molt barroca la idea, tot i que no em sembla tampoc malament. M'hagués agradat més si l'espai per aprofitar hagués estat més gran.

De cap a la propera activitat que fem de planta, vull pensar en no entretenir-me tant en veure com disposar-ho tot, sino que haig d'anar més ràpid, i no ficar tantes coses, perquè quants més elements hagi de dibuixar, més temps necessito...

Tot i això, vaig gaudir molt les dues hores fent-ho, i estic prou contenta amb els resultats.

La fotografia ha esta realitzada amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb Gimp.

Habitatge

A disseny estem treballant l'interiorisme aquest trimestre, per tant vam fer el nostre primer exercici de planta. Vam tenir dues hores a classe per fer-la i temps a casa per si no ens havia donat temps a acabar.

L'enunciat ens donava l'escala en que havia d'estar el plànol, les parets mestres de l'habitatge i les mides de diferents mobles.

DIN A-3. Tècnica emprada: portamines i puntafina negre.

El format de la làmina és de DIN A-3, en horitzontal, i la tècnica portamines i puntafina negre, i totes les línies fetes amb regles i escaires. Aquesta activitat em va agradar realment molt, tot i que crec que vaig tenir diferents pifiades. Va arribar un punt en què ja no sabia ni com mesurar els mobles, és a dir, em sembla fàcil i ho sé fer, però va arribar un moment en que ja estava saturada d'agafar mides.

Crec que amb més temps i més paciència em sortirà millor, perquè realment gaudeixo fent els plànols de la planta d'una casa, tot i que potser m'entretinc massa amb tonteries.

La fotografia ha estat feta amb la càmera del meu telèfon mòbil i processada amb gimp.

Interiors inventats

Aquest trimestre a disseny treballarem el disseny d'interiors. Com a làmina inicial i introductòria a la feina per fer aquest trimestre, vam fer dues làmines de dibuixos de perspectiva frontal i de dos punts de fuga, amb dos interiors inventats.

DIN A-3. Tèncica emprada: llapis de colors i puntafina negre.

Vam tenir dues hores a classe, i una setmana de temps per acabar-les a casa. El format de les làmines és de DIN A-3, en horitzontal; i la tècnica el llapis per a fer el dibuix inicial, els llapis de colors per pintar-ho i finalment ho vaig repassar amb puntafina negre.

DIN A-3. Tèncica emprada: llapis de colors i puntafina negre.

Les dues làmines.

Aquestes làmines em van agradar molt, ja que gaudeixo molt fent aquests exercicis, però no em van donar els resultats que jo esperava. Tinc errades com per exemple cap a on fuguen les rajoles de la cuina, o el parquet en general. Però crec que és una tonteria que la pròxima vegada no faré malament.

Les fotografies han estat fetes amb la càmera del meu telèfon mòbil i processades amb gimp.

Nena al gronxador

El dibuix de la nena al gronxador és un altre exercici de preparació per a Selectivitat. Aquest enunciat ens demanava que projectéssim al terra d'un parc, l'ombra d'una nena a un gronxador, i per tant que s'havia de veure també la nena al gronxador. També la vam fer en dues hores a classe un dimecres.

El format del paper era 50x70cm, en el meu cas horitzontal, i la tècnica el carbonet. 

Aquest dibuix crec que em va quedar una mica millor que el de l'esport a la ciutat, ja que ja havia après alguna tàctica per fer un acabat millor al dibuix, com ara jugar amb plantes a primer terme, etc.

El que més em va costar va estar clarament la nena al gronxador i la seva ombra, és a dir, em va resultar molt més fàcil el paisatge; encara que crec que vaig poder fer un dibuix acceptable. 

Crec que l'aprenentatge d'aquest segon trimestre ha estat bastant gran, he notat la millora del primer dibuix a l'últim, en cadascun dels altres. Gràcies a les correccions que fem en veu alta a classe, i al poder comparar-me amb els meus companys i veure les seves tàctiques, he après més que no si em diguessin les coses en privat, la nota i ja està. Al principi potser em podia feruna miqueta de vergonya perquè no estava del tot contenta amb els meus resultats, però poc a poc m'ha anat donant igual; tots estem aprenent i sempre tens alguna cosa que ensenyar-li als altres i una altra que aprendre d'ells.

En conclusió no penso que tingui una errada molt grossa en particular, simplement em penso que necessito pràctica i dibuixar molt a la llibreta d'artista per seguir notant la millora.

Esport ciutat

Aquesta activitat era un exercici de selectivitat que vam fer un dimecres a classe en dues hores. L'enunciat demanava que dibuixéssim un mínim de una figura humana fent un esport a una ciutat, és a dir, en un ambient urbà.

El format del paper és de 50x70 i jo el vaig disposar horitzontalment, i la tècnica emprada ha estat carbonet, i grafit per a les figures més petites.

Aquest dibuix ha estat per a mi un repte, en el sentit de saber combinar bé la figura i el fons, tot i que no vaig ensortir-me. Les figures em van quedar massa petites, i per tant no tenien cap importància ni protagonisme; mentre que el paisatge urbà el vaig fer amb la líni d'horitzó molt alta i em va quedar molt picat. 

Per al pròxim dibuix he après que haig de ficar la línia d'horitzó més a baix, i que les figures haurien de tenir més protagonisme, per tant, ser més grans i estar més a prop, en primer terme. També que haig de calcular millor les mides de les coses en la distància, i no fer-les a l'atzar, per a que tot quedi proporcionat.

No estic del tot contenta amb aquesta feina, però d'altra banda penso que no està del tot malament. Que amb una mica de pràctica puc millorar les meves errades.